Presentació primera
17 de març, vesprada, Petrer; Centre cultural. Vicent exerceix el seu paper de maitre amb maestria i cortesia (l’alcalde present, honorant l’acte). El públic militant, una "inmensa minoría" com ens recorda Paco que va dir Juan Ramón Jimenez; i este Paco que m’emociona, ens emociona a tots amb la seua presentació - dissecció del llibre, mentre aprofita per fer allò que cada volta costa més de sentir: un assaig -breu però concís- de poesia. Lliçó, podem sentir-nos afortunats ("fortuna favorable..."). Cristina Macià, a qui no tenia el plaer de conèixer, rebla la vetlada amb la seua incomparable interpretació dels poemes.
Sense temps per saludar com calguera a la familia, anem a sopar amb els de la Fundació Paco Mollá. Vetlada explèndida. Cortesia deguda, mentre cada volta més m’abelleix la idea dels dietaris del poeta Paco Mollá.
Resopó a ca mon tio Ximo. Aplega Alberto, matinada i això encara promet.
El llibre ja vola, queda demostrat, ja no és tan sols meu.
Un got de vi negre, en totes les taules dels poetes, des de Perpinyà a Guardamar. Francisco de P. Blasco dixit.
.