<?xml version="1.0" encoding="iso-8859-1"?>
<!-- generator="blogia 2" -->
<rss version="2.0" xmlns:content="http://purl.org/rss/1.0/modules/content/"><channel><title>Los días de frontera</title><link>http://ausenteresidente.blogia.com/</link><description><![CDATA[  
]]></description><ttl>60</ttl><pubDate>Wed, 14 Mar 2007 15:55:07 +0100</pubDate><generator>http://www.blogia.com</generator><item>
<title></title>
	<link>http://ausenteresidente.blogia.com/2007/030701.php</link>
		<description>estem a blocalcirc...</description><comments>http://ausenteresidente.blogia.com/2007/030701.php#comments</comments>
	<pubDate>Wed, 07 Mar 2007 14:38:00 +0100</pubDate>
<category>Sin tema</category>
<guid>http://ausenteresidente.blogia.com/2007/030701.php</guid>
<content:encoded><![CDATA[	 <p><font size="7">estem a </font></p><p><font size="7"><a href="http://blocalcirc.blogspot.com" target="_blank">blocalcirc</a></font></p>	
]]></content:encoded>
</item><item>
<title>Cortesias</title>
	<link>http://ausenteresidente.blogia.com/2006/032802-cortesias.php</link>
		<description>Aquests amics de Papers de Versàlia em varen convidar a una lectura de poemes. Aquí en teniu la crònica. Disfruteu d&amp;rsquo;aquell racò poétic. http://www.papersdeversalia.com/actualitat/ctaule_15-04-2006/ctaule_15-0...</description><comments>http://ausenteresidente.blogia.com/2006/032802-cortesias.php#comments</comments>
	<pubDate>Tue, 28 Mar 2006 21:18:00 +0200</pubDate>
<category>Poemas</category>
<guid>http://ausenteresidente.blogia.com/2006/032802-cortesias.php</guid>
<content:encoded><![CDATA[	 <img src="http://ausenteresidente.blogia.com/upload/20060328211819-ctaule-15-04-06-e2.jpg"  class="rightenm" alt="20060328211819-ctaule-15-04-06-e2.jpg" /><p>Aquests amics de Papers de Versàlia em varen convidar a una lectura de poemes. Aquí en teniu la crònica. </p><p>Disfruteu d&amp;rsquo;aquell racò poétic. <a href="http://www.papersdeversalia.com/actualitat/ctaule_15-04-2006/ctaule_15-04-2006_e.html">http://www.papersdeversalia.com/actualitat/ctaule_15-04-2006/ctaule_15-04-2006_e.html</a></p><p> </p>	
]]></content:encoded>
</item><item>
<title>Presentació primera</title>
	<link>http://ausenteresidente.blogia.com/2006/032301-presentacio-primera.php</link>
		<description>17 de març, vesprada, Petrer; Centre cultural. Vicent exerceix el seu paper de maitre amb maestria i cortesia (l’alcalde present, honorant l’acte). El públic militant, una "inmensa minoría" com ens recorda Paco que va dir Juan Ramón Jimenez; i este P...</description><comments>http://ausenteresidente.blogia.com/2006/032301-presentacio-primera.php#comments</comments>
	<pubDate>Thu, 23 Mar 2006 13:40:00 +0100</pubDate>
<category>La razón de las acequias</category>
<guid>http://ausenteresidente.blogia.com/2006/032301-presentacio-primera.php</guid>
<content:encoded><![CDATA[	 <img src="http://ausenteresidente.blogia.com/upload/20060322203119-portada-llibre2.jpg"  class="leftenm" alt="20060322203119-portada-llibre2.jpg" /><p align="justify">17 de març, vesprada, Petrer; Centre cultural. Vicent exerceix el seu paper de maitre amb maestria i cortesia (l’alcalde present, honorant l’acte). El públic militant, una "inmensa minoría" com ens recorda Paco que va dir Juan Ramón Jimenez; i este Paco que m’emociona, ens emociona a tots amb la seua presentació - dissecció del llibre, mentre aprofita per fer allò que cada volta costa més de sentir: un assaig -breu però concís- de poesia. Lliçó, podem sentir-nos afortunats ("fortuna favorable..."). Cristina Macià, a qui no tenia el plaer de conèixer, rebla la vetlada amb la seua incomparable interpretació dels poemes.</p><p align="justify">Sense temps per saludar com calguera a la familia, anem a sopar amb els de la Fundació Paco Mollá. Vetlada explèndida. Cortesia deguda, mentre cada volta més m’abelleix la idea dels dietaris del poeta Paco Mollá.</p><p align="justify">Resopó a ca mon tio Ximo. Aplega Alberto, matinada i això encara promet. </p><p align="justify">El llibre ja vola, queda demostrat, ja no és tan sols meu. </p><p align="justify">Un <em>got de vi</em> <em>negre</em>, en totes <em>les taules dels poetes</em>, des de Perpinyà a Guardamar. Francisco de P. Blasco <em>dixit.</em></p>	
]]></content:encoded>
</item><item>
<title>FIDEUA DE LA PLATJA DE VILANOVA</title>
	<link>http://ausenteresidente.blogia.com/2006/031301-fideua-de-la-platja-de-vilanova.php</link>
		<description>Recepta i foto CAIO INGREDIENTS-    fideus fins ( del o , o del 1)-    ½ dotzena d&amp;rsquo;alls pelats-    1 sípia de platja-    1 dotzena de cloïsses-  &amp;nbsp...</description><comments>http://ausenteresidente.blogia.com/2006/031301-fideua-de-la-platja-de-vilanova.php#comments</comments>
	<pubDate>Mon, 13 Mar 2006 20:26:00 +0100</pubDate>
<category>Poemas</category>
<guid>http://ausenteresidente.blogia.com/2006/031301-fideua-de-la-platja-de-vilanova.php</guid>
<content:encoded><![CDATA[	 <img src="http://ausenteresidente.blogia.com/upload/20060313202612-arrivolucio-caio-1-12.jpg"  class="leftenm" alt="20060313202612-arrivolucio-caio-1-12.jpg" /><p><strong><em><u><span><font face="Arial">Recepta i foto CAIO</font></span></u></em></strong></p><strong><em><u><span><font face="Arial"><br /></font></span></u></em></strong> <font face="Arial"><span>INGREDIENTS</span><span><br /></span></font><span><span><font face="Arial">-</font><span>    </span></span></span><font face="Arial"><span>fideus fins ( del o , o del 1)</span><span><br /></span></font><span><span><font face="Arial">-</font><span>    </span></span></span><font face="Arial"><span>½ dotzena d&amp;rsquo;alls pelats</span><span><br /></span></font><span><span><font face="Arial">-</font><span>    </span></span></span><font face="Arial"><span>1 sípia de platja</span><span><br /></span></font><span><span><font face="Arial">-</font><span>    </span></span></span><font face="Arial"><span>1 dotzena de cloïsses</span><span><br /></span></font><span><span><font face="Arial">-</font><span>    </span></span></span><font face="Arial"><span>1 litre</span><span> de brou de peix</span><span><br /></span></font><span><span><font face="Arial">-</font><span>    </span></span></span><font face="Arial"><span>1 got de vi blanc</span><span><br /></span></font><span><p><font face="Arial" /></p></span><font face="Arial"><span>PREPARACIÓ</span><span><br /></span></font><span><span><font face="Arial">-</font><span>    </span></span></span><font face="Arial"><span>En una paella es posa oli d&amp;rsquo;oliva, i daurem els alls fins que es tornin rossos, (retireu-los).</span><span><br /></span></font><span><span><font face="Arial">-</font><span>    </span></span></span><font face="Arial"><span>Al mateix oli, dureu la sípia, a foc lent, retireu-la.</span><span><br /></span></font><span><span><font face="Arial">-</font><span>    </span></span></span><font face="Arial"><span>Traiem una mica l&amp;rsquo;oli de la paella, i poseu els fideus, a foc lent fins que es dorin. (vigileu que no es cremin).</span><span><br /></span></font><span><span><font face="Arial">-</font><span>    </span></span></span><font face="Arial"><span>Afegiu els brou de peix, la sípia, les cloïsses, i afegiu el vi blanc., a foc mitjà.</span><span><br /></span></font><span><span><font face="Arial">-</font><span>    </span></span></span><font face="Arial"><span>Quant els fideus hagin xuclat tota l&amp;rsquo;aigua, apagueu el foc i deixeu reposar 5 minuts.</span><span><br /></span></font><span><p><font face="Arial" /></p></span><strong><em><span>Vint.<br /></span></em></strong><span>Alcem les copes i endinsem&amp;ndash;nos<br /></span><span>en l&amp;rsquo;abisme del plaer, i<br /></span><span>demanem clemència.<br /></span><span>El vi serà, per una nit,<br /></span><span>tafur de l&amp;rsquo;endemig.<br /></span><span>Tinguem set i demanem<br /></span><span>no saciar&amp;ndash;nos, perquè<br /></span><span>fes&amp;ndash;te notar que la vida serà,<br /></span><span>quan fem comptes,<br /></span><span>les voltes que l&amp;rsquo;hauràs rist i plorat. <br /></span><span><span>Deixem que el gat es carregue<br /></span><span>de raons per a les set vides.<br /></span><div><span><strong><em>Jorge Brotons, La raó de les sèquies, Afers 2006.<br /></em></strong></span></div></span>	
]]></content:encoded>
</item><item>
<title>Tarde de circo (poema)</title>
	<link>http://ausenteresidente.blogia.com/2006/030902-tarde-de-circo-poema-.php</link>
		<description>Esta serie de versos del poema Tarde de circo del libro Hoy era martes® presentados con soporte multimedia se lo debemos, todos, al oficio de J. Caba. (Presentado en abril de 2005 durante el acto de Poesia i veïnatge, Vilanova...</description><comments>http://ausenteresidente.blogia.com/2006/030902-tarde-de-circo-poema-.php#comments</comments>
	<pubDate>Thu, 09 Mar 2006 19:11:00 +0100</pubDate>
<category>El circo</category>
<guid>http://ausenteresidente.blogia.com/2006/030902-tarde-de-circo-poema-.php</guid>
<content:encoded><![CDATA[	 <img src="http://ausenteresidente.blogia.com/upload/20060309190127-cap029-t.jpg"  class="leftenm" alt="20060309190127-cap029-t.jpg" /><p>Esta serie de versos del poema <em>Tarde de circo</em> del libro <em>Hoy era martes</em>® presentados con soporte multimedia se lo debemos, todos, al oficio de J. Caba. (Presentado en abril de 2005 durante el acto de Poesia i veïnatge, Vilanova i la Geltrú.) </p><p style="font-size: 24px"> </p><p> </p><p> </p>	
]]></content:encoded>
</item><item>
<title>Galerades</title>
	<link>http://ausenteresidente.blogia.com/2006/030601-galerades.php</link>
		<description>Boniques i emocionants, les galerades. El temps de la imminència, a punt de nàixer, a punt de ploure,..., en construcció. El llibre escomença a prendre forma.Les anotacions, i ja tenim la textura i els aromes; s&amp;oacut...</description><comments>http://ausenteresidente.blogia.com/2006/030601-galerades.php#comments</comments>
	<pubDate>Mon, 06 Mar 2006 21:10:00 +0100</pubDate>
<category>La razón de las acequias</category>
<guid>http://ausenteresidente.blogia.com/2006/030601-galerades.php</guid>
<content:encoded><![CDATA[	 <img src="http://ausenteresidente.blogia.com/upload/20060306205724-image002.jpg"  class="left" alt="20060306205724-image002.jpg" /><p>Boniques i emocionants, les galerades. El temps de la imminència, a punt de nàixer, a punt de ploure,..., en construcció. </p><p>El llibre escomença a prendre forma.</p><p>Les anotacions, i ja tenim la textura i els aromes; són vida.</p><p>La primera declamació en públic (com sona?, bé?) El poema aquell que cau de la llista, que es desfà, que no aguanta la veu. El que resulta poderòs, el que pren vida per ell mateix, el que em dóna una sorpresa, el que ja no serà meu mai més.</p>	
]]></content:encoded>
</item><item>
<title>El circo: esa frontera</title>
	<link>http://ausenteresidente.blogia.com/2006/022001-el-circo-esa-frontera.php</link>
		<description>«Me han dado trabajo, finalmente. El circo se llama Fratelli Martoni y van en mi misma dirección, así que por unos días voy a compartir viaje. Hemos acordado, dadas mis posibilidades físicas y mis antecedentes profes...</description><comments>http://ausenteresidente.blogia.com/2006/022001-el-circo-esa-frontera.php#comments</comments>
	<pubDate>Mon, 20 Feb 2006 21:40:00 +0100</pubDate>
<category>El circo</category>
<guid>http://ausenteresidente.blogia.com/2006/022001-el-circo-esa-frontera.php</guid>
<content:encoded><![CDATA[	 <img src="http://ausenteresidente.blogia.com/upload/20060220213839-images5.jpg"  class="right" alt="20060220213839-images5.jpg" /><p align="justify">«Me han dado trabajo, finalmente. El circo se llama Fratelli Martoni y van en mi misma dirección, así que por unos días voy a compartir viaje. Hemos acordado, dadas mis posibilidades físicas y mis antecedentes profesionales -les he dicho que soy escritor-, mis reponsabilidades: mejorar los guiones, modernizar y hacer más atractivos los espiches del presentador y conseguir que los pallasos hagan gracia de una vez por todas. No ha habido opción a negociar en el tema de las palomitas, los números del sorteo del descanso y el disfraz de Picacho a la salida: serán también míos.</p><p align="justify">Debo sentirme satisfecho. Como caliente y viajo, y tengo ocasión de aprender polaco con los trabajadores y malabares con "el" artista del circo. Me siento, en fin, al inicio de una conquista. Ese aire puro.»</p><p align="justify">Antonio Las Vegas, <em>Días de frontera, días de circo.</em></p>	
]]></content:encoded>
</item><item>
<title>En el circo</title>
	<link>http://ausenteresidente.blogia.com/2006/021401-en-el-circo.php</link>
		<description>...</description><comments>http://ausenteresidente.blogia.com/2006/021401-en-el-circo.php#comments</comments>
	<pubDate>Tue, 14 Feb 2006 22:00:00 +0100</pubDate>
<category>El circo</category>
<guid>http://ausenteresidente.blogia.com/2006/021401-en-el-circo.php</guid>
<content:encoded><![CDATA[	 <img src="http://ausenteresidente.blogia.com/upload/20060214215838-cap016.jpg"  class="right" alt="20060214215838-cap016.jpg" />	
]]></content:encoded>
</item><item>
<title>En el margen</title>
	<link>http://ausenteresidente.blogia.com/2006/021301-en-el-margen.php</link>
		<description>&amp;lsquo;En qué minuto en qué proverbio el agua releva al agua que cae.&amp;rsquo; &amp;lsquo;El extranjero te permite ser tu mismo, al hacer de ti un extranjero.&amp;rsquo; Edmon Jabès.  Foto de Diane Arbus ...</description><comments>http://ausenteresidente.blogia.com/2006/021301-en-el-margen.php#comments</comments>
	<pubDate>Mon, 13 Feb 2006 22:19:00 +0100</pubDate>
<category>La razón de las acequias</category>
<guid>http://ausenteresidente.blogia.com/2006/021301-en-el-margen.php</guid>
<content:encoded><![CDATA[	 <img src="http://ausenteresidente.blogia.com/upload/20060213222232-0.jpg"  class="left" alt="20060213222232-0.jpg" /><p><em><span style="font-size: 11pt; font-family: Garamond; mso-bidi-font-family: Garamond">&amp;lsquo;En qué minuto en qué proverbio </span></em></p><p><em><span style="font-size: 11pt; font-family: Garamond; mso-bidi-font-family: Garamond"><em><span style="font-size: 11pt; font-family: Garamond; mso-bidi-font-family: Garamond">el agua releva al agua que cae.&amp;rsquo; </span></em></span></em></p><span style="font-size: 11pt; font-family: Garamond; mso-bidi-font-family: Garamond"><em><span style="font-size: 11pt; font-family: Garamond; mso-bidi-font-family: Garamond" /></em><em><span style="font-size: 11pt; font-family: Garamond; mso-bidi-font-family: Garamond" /></em></span><span style="font-size: 11pt; font-family: Garamond; mso-bidi-font-family: Garamond"><em><span style="font-size: 11pt; font-family: Garamond; mso-bidi-font-family: Garamond"><p><em><span style="font-size: 11pt; font-family: Garamond; mso-bidi-font-family: Garamond">&amp;lsquo;El extranjero te permite ser tu mismo, </span></em></p></span></em><em><span style="font-size: 11pt; font-family: Garamond; mso-bidi-font-family: Garamond">al hacer de ti un extranjero.&amp;rsquo; </span></em><em><span style="font-size: 11pt; font-family: Garamond; mso-bidi-font-family: Garamond"><p><em><span style="font-size: 11pt; font-family: Garamond; mso-bidi-font-family: Garamond">Edmon Jabès.</span></em></p></span></em><em><span style="font-size: 11pt; font-family: Garamond; mso-bidi-font-family: Garamond"><span style="font-family: Garamond; mso-bidi-font-family: Garamond"><p> </p></span> Foto de Diane Arbus</span></em> </span>	
]]></content:encoded>
</item><item>
<title>La razón de las acequias</title>
	<link>http://ausenteresidente.blogia.com/2006/011101-la-razon-de-las-acequias.php</link>
		<description>He eliminado el último verso del poema en ciernes. Francamente mis críticos tienen razón: se trata de una mala, malísima metáfora, que para colmo ha sido usada para dar título a una nueva serie de TV que acba...</description><comments>http://ausenteresidente.blogia.com/2006/011101-la-razon-de-las-acequias.php#comments</comments>
	<pubDate>Wed, 11 Jan 2006 15:37:00 +0100</pubDate>
<category>La razón de las acequias</category>
<guid>http://ausenteresidente.blogia.com/2006/011101-la-razon-de-las-acequias.php</guid>
<content:encoded><![CDATA[	 <img src="http://ausenteresidente.blogia.com/upload/20060213202132-resiz-77379603140cedac181b7d.jpg"  class="left" alt="20060213202132-resiz-77379603140cedac181b7d.jpg" /><p align="justify">He eliminado el último verso del poema en ciernes. Francamente mis críticos tienen razón: se trata de una mala, malísima metáfora, que para colmo ha sido usada para dar título a una nueva serie de TV que acban de estrenar. Volveremos pues a trabajar.</p><p align="justify">Por otra parte, cuelgo del prólogo del mi último libro, próximo a publicar, un texto clarificador sobre esto de las acequias:</p><p align="justify"> </p><p align="justify"><span style="font-family: Garamond; mso-bidi-font-family: Garamond; mso-ansi-language: CA"><font size="3">Per la primavera de fa uns anys, mentre passava uns dies a Capçanes (El Priorat) a casa d&amp;rsquo;uns amics, començaren a eixir els primers versos que hui formen aquest llibre. En valencià. No sé si per la proximitat d&amp;rsquo;aquella terra als paisatges dels meus orígens o per quina estranya raó, allò que llavors explorava poèticament es resistia a <em>dir-se</em> en una altra llengua. I com que la poesia és res més que la manera que tenim <em>de dir</em> els misteris de la vida, vaig deixar-me emportar. El resultat és el que teniu a les mans. </font></span></p><span style="font-family: Garamond; mso-bidi-font-family: Garamond; mso-ansi-language: CA"><font size="3"><font size="3"><em><span style="font-family: Garamond; mso-bidi-font-family: Garamond; mso-ansi-language: CA">La raó de les sèquies</span></em><span style="font-family: Garamond; mso-bidi-font-family: Garamond; mso-ansi-language: CA"> és un llibre que parla dels orígens. En el meu cas de Petrer, i per extensió, de les terres d&amp;rsquo;Alacant. Uns orígens a l&amp;rsquo;estil dels grecs per la seva càrrega mitològica, doncs a penes hi he viscut. I per explicar-ho millor, faré servir les paraules de l&amp;rsquo;escriptor libanès Amin Maalouf, extretes del pròleg del seu magnífic <em>Origines</em> (que per un d&amp;rsquo;aquells afortunats atzars vaig llegir en acabar aquests treball). Diu Maalouf: «Els arbres s&amp;rsquo;han de resignar, necessiten les arrels; els homes no. Per a nosaltres, l&amp;rsquo;únic que compta són els camins.» </span></font></font><font size="3"><font size="3"><span style="font-family: Garamond; mso-bidi-font-family: Garamond; mso-ansi-language: CA"><span style="font-family: Garamond; mso-bidi-font-family: Garamond; mso-ansi-language: CA"><font size="3"><font size="3"><span style="font-family: Garamond; mso-bidi-font-family: Garamond; mso-ansi-language: CA" /></font></font><span style="font-family: Garamond; mso-bidi-font-family: Garamond; mso-ansi-language: CA"><span style="font-family: Garamond; mso-bidi-font-family: Garamond; mso-ansi-language: CA"><font size="3"><font size="3"><span style="font-family: Garamond; mso-bidi-font-family: Garamond; mso-ansi-language: CA" /></font></font></span></span></span></span></font></font></span><span style="font-family: Garamond; mso-bidi-font-family: Garamond; mso-ansi-language: CA"><font size="3"><font size="3"><span style="font-family: Garamond; mso-bidi-font-family: Garamond; mso-ansi-language: CA"><span style="font-family: Garamond; mso-bidi-font-family: Garamond; mso-ansi-language: CA"><span style="font-family: Garamond; mso-bidi-font-family: Garamond; mso-ansi-language: CA"><span style="font-family: Garamond; mso-bidi-font-family: Garamond; mso-ansi-language: CA"><font size="3"><font size="3"><span style="font-family: Garamond; mso-bidi-font-family: Garamond; mso-ansi-language: CA"><p align="justify"><font size="3"><span style="font-family: Garamond; mso-bidi-font-family: Garamond; mso-ansi-language: CA"><font size="3">A mi tampoc m&amp;rsquo;interessen les arcàdies perdudes, ni podrir-me en la terra per mor d&amp;rsquo;unes arrels; a mi m&amp;rsquo;importa la raó dels camins, la raó de les sèquies, l&amp;rsquo;herència i el llegat («somos herencia derramada», he arribat a escriure). I tot camí comença en un lloc, té un origen, i sempre acaba no sabem a on. </font></span><font size="3"><span style="font-family: Garamond; mso-bidi-font-family: Garamond; mso-ansi-language: CA"><font size="3">I del camí n&amp;rsquo;exalto les llengües, les paraules &amp;ndash;veritable pàtria- com a mesura dels olors, els paisatges, la sonoritat, les emocions, la plasticitat i la bellesa que acompanyen aquest trànsit, la frontera. </font></span></font></font></p></span></font><font size="3"><span style="font-family: Garamond; mso-bidi-font-family: Garamond; mso-ansi-language: CA"><font size="3"><p align="justify"> </p></font></span><p align="justify"> </p></font></font></span></span></span></span></font></font></span>	
]]></content:encoded>
</item></channel></rss>