Galerades

Boniques i emocionants, les galerades. El temps de la imminència, a punt de nàixer, a punt de ploure,..., en construcció.
El llibre escomença a prendre forma.
Les anotacions, i ja tenim la textura i els aromes; són vida.
La primera declamació en públic (com sona?, bé?) El poema aquell que cau de la llista, que es desfà, que no aguanta la veu. El que resulta poderòs, el que pren vida per ell mateix, el que em dóna una sorpresa, el que ja no serà meu mai més.
Comentarios » Ir a formulario
![]()
Autor: Cronopio
Bé, felicitacions, això ja pinta d'allò més bé
Sobre tot, avisa amb temps!!!
Fecha: 07/03/2006 20:06.
Autor: Jorge Brotons
sempre fixan-te en allò més rar...El poema que ja no és meu és en part, en sentit figurat, doncs a voltes escrivim i se'ns acava per escapolir de les mans sense poder-hi fer res. Prenen vida per ells mateixos, els nostres escrits, i ja no els podem recuperar...Però no pateixis, acostuma a passar per a millor vida del poema.
Fecha: 08/03/2006 17:40.
Autor: Jorge Brotons
Fecha: 08/03/2006 17:45.
![]()
Autor: salam
espero que puguis perdonar la meva poca sensibilitat poètica. Però m'agrada parlar-ne, ja ho saps.
Per cert, jo tampoc em vull perdre la juerga lírica-destroyer!
Fecha: 09/03/2006 10:23.