Galerades

Boniques i emocionants, les galerades. El temps de la imminència, a punt de nàixer, a punt de ploure,..., en construcció.

El llibre escomença a prendre forma.

Les anotacions, i ja tenim la textura i els aromes; són vida.

La primera declamació en públic (com sona?, bé?) El poema aquell que cau de la llista, que es desfà, que no aguanta la veu. El que resulta poderòs, el que pren vida per ell mateix, el que em dóna una sorpresa, el que ja no serà meu mai més.

5 comentarios

[salam - 09 de marzo de 2006 - 10:23]

JB,
espero que puguis perdonar la meva poca sensibilitat poètica. Però m'agrada parlar-ne, ja ho saps.
Per cert, jo tampoc em vull perdre la juerga lírica-destroyer!

[Jorge Brotons - 08 de marzo de 2006 - 17:45]

¡Hombre! Cronopiez, quin honor. No dubtis que te'n faré partícep de la presentació. Més enllà de les oficials (una a Alacant i l'altra a Vilanova) pense fer a Barna una juerga lírica-destroyer, amb nocturnitat i alevosia, per celebrar-ho.

[Jorge Brotons - 08 de marzo de 2006 - 17:40]

Estimada salam,
sempre fixan-te en allò més rar...El poema que ja no és meu és en part, en sentit figurat, doncs a voltes escrivim i se'ns acava per escapolir de les mans sense poder-hi fer res. Prenen vida per ells mateixos, els nostres escrits, i ja no els podem recuperar...Però no pateixis, acostuma a passar per a millor vida del poema.

[Cronopio - 07 de marzo de 2006 - 20:06]

AQUESTA PRESENTACIÓ SI QUE NO ME LA PERDO PER RÉS DEL MON. PROMESA DE MORSA!!!!
Bé, felicitacions, això ja pinta d\'allò més bé
Sobre tot, avisa amb temps!!!

[salam - 07 de marzo de 2006 - 17:37]

Quin és el poema que ja no serà teu mai més? per què?